EXERCICI FÍSIC PER LA SALUT / Revisió 04 / Novembre 2012

Apunts de Batxillerat > Exercici físic per la salut

 

Introducció

“Entenem per activitat física qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics i que doni com a resultat una despesa d'energia afegida a la despesa d'energia basal, es a dir, en situació de repòs. Això inclou, per tant, diversos tipus d'activitat 1

Quan ens referim a l’exercici físic per a la salut ens referim a totes les activitats físiques o esportives que cerquen el manteniment i millora de la salut com a objectiu primordial.

L’exercici físic entès des d’aquesta perspectiva no pretén la consecució de fites esportives
o cercar el màxim rendiment, sinó la consecució de beneficis fisiològics mitjançant activitats lúdiques o d’entrenament.

 

La base dels beneficis fisiològics: l'adaptació

Tota activitat física realitzada amb mida i correcció representa un benefici per a la salut de la persona, especialment si és regular. I és així gràcies a les capacitats adaptatives del nostre organisme.

Davant de l’estímul que suposa una activitat física, el nostre organisme reacciona provocant adaptacions fisiològiques a nivell dels òrgans implicats en el desenvolupament
de la tasca. Les adaptacions fisiològiques són un seguit de canvis a nivell biològic que representen una millora envers el nostre estat anterior. És a dir, aconseguim un grau superior de condició física, som més capaços de realitzar tasques amb requeriments físics i s’incrementa el nostre grau de benestar.

 

Sedentarisme i activitat física

La inactivitat física i la manca d'exercici, el que anomenen sedentarisme. El sedentarisme, està relacionat amb l'aparició de diversos trastorns de salut i son una causa important de mort prematura i d'incapacitat en els països desenvolupats1.

Els beneficis que podem esperar de l'activitat física regular són una disminució dels  anomenats factors de risc que estan relacionats i afavoreixen el desenvolupament de malalties.

“Es defineix com un factor de risc tota circumstància o característica, ja sigui congènita, hereditària o derivada d'una exposició mediambiental o dels hàbits de vida, que s'associa, per mitjà d'un estudi estadístic, a l'aparició d'una malaltia. ...Es tracta, per tant, d'un element que implica cert grau de risc o de perill i que augmenta les probabilitats de contreure una malaltia"
http://revista.consumer.es/web/ca/20090201/salud/74551.php

 

Beneficis de l'exercici físic

1. Prevenir l'infart i l'arteriosclerosi (fragment textual de Exercici físic i salut1)

"La primera causa de mort al nostre país son les malalties del cor i els vasos sanguinis -malalties cardiovasculars-. Les causes principals son la pèrdua progressiva d'elasticitat de les artèries que es produeix al llarg dels anys –anomenada arteriosclerosi–, i la progressiva acumulació de substancies grasses -colesterol i altres greixos-, cèl·lules, sals de calci i altres dipòsits en la capa de cèl·lules que revesteix internament les artèries. Aquestes acumulacions poden acabar obstruint les artèries de gran calibre i de mitjà calibre."

L'arteriosclerosi pot afectar qualsevol arteria de l'organisme, però quan l'obstrucció afecta les artèries que irriguen el cor -les artèries coronaries-, pot arribar a provocar la mort de les cèl·lules cardíaques. Aquest accident s'anomena infart de miocardi.

Passa el mateix quan afecten les artèries que condueixen la sang al cervell. Gran part deis accidents cerebrovasculars -hemorràgies cerebrals, infarts, trombosis o embòlies-, també els causa o els afavoreix l'arteriosclerosi. Totes aquestes malalties poden provocar la mort sobtada o deixar seqüeles molt importants.

Les possibilitats de patir un infart augmenten en aquelles persones que presenten un o més dels anomenats factors de risc. S'ha de tenir en compte que si se'n té mes d'un, el risc no se suma, sinó que es multiplica.

 

2. Prevenir els problemes de l'aparell locomotor (fragment textual de Exercici físic i salut1)

Les malalties de l'aparell locomotor -ossos, músculs i articulacions- afecten moltes persones a partir de l'edat adulta i son una causa important d'incapacitat laboral, de pèrdua d'autonomia personal i de qualitat de vida. Els més freqüents, deixant de banda els traumatismes provocats pels accidents, son l'artrosi, l'osteoporosi i el mal d'esquena.
Per prevenir aquestes alteracions es molt important:

  • Seguir una dieta adequada, rica en vitamines i minerals.
  • Mantenir el pes correcte.
  • Evitar els hàbits tòxics, l'alcohol i el tabac.
  • I, molt especialment, mantenir-se actiu i fer exercici amb regularitat.

 

“L'artrosi és la malaltia reumàtica més freqüent. Se sap que a Espanya la pateix fins a un 16% de la població major de 20 anys i, d'ells, les tres quartes parts són dones. És una malaltia produïda pel desgast del cartílag, un teixit que fa d'amortidor protegint els extrems dels ossos i que afavoreix el moviment de la articulació. Quan el cartílag es desgasta, va perdent elasticitat i força, arribant a provocar un mal funcionament del l'articulació. Com a conseqüència, apareix el dolor i la dificultat per a moure's”

 

“L'osteoporosi és una malaltia de els ossos que condueix a un major risc de fractura. En l'osteoporosi la densitat mineral òssia (DMO) està reduïda, la microarquitectura de l'os es trenca, i s'alteren la quantitat i varietat de proteïnes en l'os.”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3. Sentir-se millor

El mateix exercici que ajuda el cor ajuda també el cervell. L'exercici físic de prou intensitat sol produir una sensació de benestar que es perllonga durant minuts o hores i que s'associa a la secreció per part del cervell de substàncies -com les endorfines- i al metabolisme d'alguns transmissors cerebrals com les monoamines.

En qualsevol cas, la pràctica d'exercici regular s'associa:

  • A una reducció dels estats d'ansietat i depressió.
  • A una millora de les funcions intel·lectuals.
  • A una major estabilitat emocional.
  • A una millora de la imatge corporal.
  • A una major tolerància a l'estrès.
  • A una reducció del consum de tòxics com l'alcohol, el tabac i altres drogues.
  • A un millor control dels trastorns del son.

Fer exercici, a més de ser estimulant o relaxant, segons es practiqui, és un element important d'una cosa potser intangible però molt important: la capacitat de relació personal i social i la qualitat de vida.

Igual com succeeix amb la música, la pintura i el teatre, aprendre a gaudir de l'exercici suposa una extraordinària font de plaer i satisfacció.

 

L'exercici físic des del punt de vista del rendiment

Quan el que es persegueix és l’increment de rendiment físic, ja sigui per aconseguir fites esportives a nivell competitiu o personal, l’exercici físic es tracta des del punt de vista de les qualitats físiques.

Les qualitats físiques, de forma resumida, són:

· La força (relacionada amb els sistema muscular)
· La resistència (relacionada amb el sistema cardiovascular i respiratori)
· La flexibilitat (relacionada amb la mobilitat articular)
· La coordinació (relacionada amb el sistema de control del moviment)

Els practicants d’esport amb finalitat competitiva realitzen entrenaments i exercicis físics específics amb la finalitat d’incrementar el seu rendiment en una o varies d’aquestes qualitats físiques que resultin beneficioses pels seus objectius esportius.

Evidentment, aquestes pràctiques són beneficioses per a la salut, però s’ha de tenir present que la pràctica esportiva d’alt nivell també presenta els seus perjudicis:

  • Lesions que poden tenir conseqüències a curt i llarg termini
  • Sobrecàrregues articulars i micro traumatismes freqüents.
  • Desgast accelerat de la mecànica articular.
  • Desequilibris ossis i musculars per les sobrecàrregues unilaterals.

 

L'exercici físic des del punt de vista de la salut

Quan ens plantejament l’exercici físic sota el punt de vista de la salut, l’enfocament més adient s’hauria de basar en la millora de les capacitats fisiològiques.

Tenim dos aspectes fisiològics fonamentals a desenvolupar:

1. El sistema muscular. El desenvolupem amb totes les activitats físiques on la incidència sobre l’aparell muscular és clarament superior envers d’altres qualitats.
És un tipus de treball d’intensitat alta o mitja on l’objectiu principal és superar resistències, ja siguin pesos (halters, peses), mecanismes (les màquines d’exercici dels gimnasos) o el nostre propi pes en contra de la gravetat.

2. El sistema cardiovascular i respiratori. El desenvolupem amb qualsevol activitat d’alt volum i baixa intensitat, de manera que l’esforç de treball principal recau sobre el nostre sistema respiratori i cardiovascular: les pulsacions del nostre cor pugen i es mantenen elevades durant la durada de l’exercici físic. (ens cansem abans de “cor” que del grup muscular que utilitzem en realitzar l’exercici). Per exemple: córrer, anar amb bicicleta, practicar esports de grup com el futbol i basquetbol,...

Cal aclarir que:

Tot exercici implica simultàniament ambdós sistemes: muscular i cardiovascular, però el que predomina és el que considerem com a principal.

 

Consideracions finals envers l'activitat física i la salut

  1. Qualsevol mena d’activitat física és beneficiosa i millor que no fer res, sempre i quant sigui segura, adequada a l’edat i sense contraindicacions de salut específiques.
  1. La regularitat és més important que la intensitat, ja que és la base per produir adaptacions permanents. El treball mínim recomanable seria fer activitats 2 o 3 dies per setmana. La quantitat ideal seria realitzar de 30 minuts a 1 hora d’exercici diari.
  2. Ambdós sistemes, muscular i cardiovascular haurien de ser treballats sense excepció, ja que són dues funcions diferents i necessàries alhora.

 

Jordi Zaragozà Anglès

JZA / 2009