SISTEMA MUSCULAR i FUNCIÓ / Revisió 1 / Febrer 2011

Apunts de Batxillerat > Sistema Muscular i funció

 

 

Tipus de teixit muscular

Existeixen dos tipus de teixit muscular:

1. Teixit muscular estriat. S’anomena així perquè mostra bandes transverses espaiades regularment al llarg de la longitud de cada fibra muscular. Hi ha dos tipus de múscul estriat:

    A. Múscul estriat esquelètic. S’anomena així perquè forma part de la majoria de músculs encarregats de moure els ossos de l’esquelet. La contracció és voluntària, controlada pels impulsos nerviosos enviats des del cervell.

    B. Múscul estriat cardíac. Aquest tipus de múscul és el que trobem en el cor. La seva característica principal és la capacitat de contracció involuntària i automatitzada. És controlat per diverses hormones i neurotransmissors que ajusten la freqüència cardíaca accelerant-la o alentint-la.

2. Teixit muscular llis. El trobem a estructures internes, com són els vasos sanguinis, vies aèries i la gran majoria de les vísceres de la cavitat abdominal. La seva contracció és automàtica i involuntària.

 

 

 

Estructura del múscul esquelètic

En el cos humà trobem al voltant de 600 músculs. Cada múscul esquelètic és un òrgan independent format per milers de cel·les anomenades fibres musculars.

  1. El múscul esquelètic es divideix en paquets anomenats fascicles musculars.
  2. Cada fascicle muscular agrupa de 10 a 100 fibres musculars (o més).
  3. Cada fibra muscular (o cel·la muscular) agrupa multitud de miofibril·les.
  4. Dins de les miofibril·les trobem els filaments d’actina i miosina que són un tipus de proteïnes amb capacitat contràctil encarregades de la contracció muscular.

 

 

El múscul esquelètic està envoltat i protegit per teixit connectiu. Diverses capes de teixit connectiu donen forma i empaqueten el múscul:

  1. Epimisi (o Aponeurosi) que envolta externament tot el múscul convertint-lo en una unitat. L’epimisi és perllonga convertint-se en el tendó que subjecta el múscul a l’ós.
  2. Perimisi que envolta grups de 10 a 100 fibres musculars (o més) separant-les en paquets anomenats fascicles musculars.
  3. Endomisi envolta cada fibra muscular de forma unitària.

Els músculs finalitzen amb tendons que són continuïtat del teixit connectiu i que s’enganxen als ossos per transferir la força de la contracció.

 

 

Irrigació i innervació del múscul

La contracció muscular te com a única font d’energia l’ATP.

Cada múscul està irrigat per una artèria i una o dues venes que asseguren el retorn de la sang cap al cor.
Multitud de vasos sanguinis microscòpics denominats capil·lars, irriguen les cel·les musculars per aportar els nutrients i l’oxigen necessaris per a la contracció. Cada cel·la té com a mínim un capil·lar per a la seva irrigació

Les neurones encarregades d’estimular el múscul s’anomenen neurones motores(motoneurones).

Les neurones motores condueixen impulsos des del SNC (Sistema Nerviós Central) fins als músculs esquelètics. El control de les respostes motores del SNC és voluntari.

 

 

 

Atrofia muscular

L’atròfia muscular és la pèrdua de massa muscular.

Aquesta reducció de massa es produeix quan les fibres musculars perden miofibril·les de forma progressiva.

L’atròfia muscular es pot produir per dues causes:

1. La inactivitat.

És el cas de les persones que estan enguixades o immobilitzades al llit per determinades malalties. També es produirà en menor mesura en les persones que fan treballs sedentaris o en situacions especials, com els astronautes que no estan sotmesos a les forces i resistències de la gravetat.

2. Per malalties nervioses.

Quan la connexió nerviosa que estimula el múscul falla per qualsevol causa es produeix una atròfia d’origen nerviós. És el cas de malalties com l’Esclerosi o la Poliomielitis entre altres.

L’atròfia muscular és un estat recuperable mitjançant l’estimulació nerviosa i la contracció muscular (exercici físic); però un període d’immobilitat d’entre 6 mesos a 2 anys fa que el teixit fibrós conjuntiu substitueixi de forma irreversible les fibres musculars.

(1) “Les persones poden perdre del 20% al 40% de la seva massa muscular en el procés d’envelliment.

La causa principal de la pèrdua de múscul i força es deu principalment a la manca d’activitat física diària en què s’utilitza la força muscular, més enllà del simple procés d’envelliment.”

(1) http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/19477.htm

 

Hipertròfia muscular

“La hipertròfia muscular és un augment del diàmetre de les fibres com a conseqüència de l’increment de producció de miofibril·les, mitocòndries, reticle sarcoplasmàtic i altres orgànuls” 2 .

En resum: és un increment del volum muscular per sobre dels paràmetres que es consideren “normals”.

La hipertròfia muscular es produeix quan es sotmet el múscul a un treball intens i repetitiu, com és el cas de l’entrenament de força.

 

 

 

 

 

To muscular

El to muscular és un grau de tensió mínima que mantenen els músculs fins i tot quan ens trobem en estat de repòs.

Aquest seguit de contraccions dèbils i involuntàries mantenen els músculs ferms i mantenen la nostra postura, com, per exemple, mantenir el cap recte o la columna vertebral erecta.

La hipotonia i la hipertonia són trastorns nerviosos que afecten el to muscular: la hipotonia amb un relaxament excessiu o total dels músculs, i la hipertonia amb una tensió excessiva o enrampament muscular.

 

 

Tipus de contracció muscular

Contracció isotònica concèntrica.

La contracció isotònica concèntrica  es produeix quan el múscul es contreu escurçant la seva longitud per arrossegar una resistència en contra de la gravetat.

Exemple: a l’hora d’aixecar el braç en la posició que es mostra a la imatge, el múscul bíceps braquial ha de realitzar una contracció d’escurçament (tensió positiva) per superar el pes del propi braç.

Hi ha un procés d’acceleració positiva.

Contracció isotònica excèntrica.

La contracció isotònica excèntrica es produeix quan el múscul es contreu allargant la seva longitud per frenar una resistència a favor de la gravetat.

Exemple: a l’hora d’abaixar el braç en la posició que es mostra  a la imatge, el múscul bíceps braquial ha de realitzar una contracció (tensió negativa) mentre es va allargant per aconseguir un descens suau i controlat del pes del propi braç.

És una acció de frenada. Hi ha un procés d’acceleració negativa.

Contracció isomètrica.

La contracció isomètrica es produeix quan el múscul es contreu generant tensió però no modifica la seva longitud.

Exemple: per mantenir el braç en una posició concreta en contra de la gravetat cal una contracció constant (un grau de tensió muscular).

De no ser així el braç cauria per efecte de la gravetat i el seu propi pes.

 

 

Funció muscular i coordinació motriu

En qualsevol moviment humà difícilment es pot donar la contracció d’un múscul de forma aïllada.
Generalment un grup de músculs treballen de forma coordinada per executar un moviment per simple que pugui semblar. I dins del grup de músculs implicats cadascun d’ells executa una funció adient per aconseguir el moviment desitjat. Això és el que anomenem coordinació motora o motriu.
Per aconseguir aquesta correcta coordinació de moviment els músculs poden assolir les funcions següents:

  1. Funció agonista.

Tenen una funció agonista el múscul o grup de músculs que es contreuen per produir el moviment, ja sigui amb contracció isotònica concèntrica o excèntrica.

  1. Funció antagonista.

Tenen una funció antagonista el múscul o grup de músculs que anatòmicament i funcionalment estan dissenyats per produir el moviment contrari del que estem realitzant. És a dir, que la seva contracció produiria un moviment en direcció oposada a la del múscul agonista.
En aquest cas és evident que el que han de fer els músculs antagonistes és relaxar-se per evitar resistències no desitjades (oposades).

  1. Funció fixadora.

Els ossos es relacionen mitjançant un seguit d’articulacions que permeten unes determinades direccions de moviment i graus de desplaçament.
Quan un múscul agonista produeix el moviment d’una articulació concreta requereix que altres músculs realitzin accions de contracció isomètrica bloquejant les articulacions més properes per evitar moviments parasitaris i contrarestar les càrregues dinàmiques que genera la gravetat.

En qualsevol moviment humà trobarem:

  1. Múscul agonistes que seran els encarregats de realitzar el moviment desitjat.
  2. Músculs antagonistes que s’hauran de relaxar i estirar-se per permetre el moviment.
  3. Músculs fixadors que es contrauran per fixar o bloquejar les articulacions alienes a les del moviment per evitar variacions o desequilibris.

 

 

Exemple aplicat de les funcions musculars

Posarem un supòsit mecànic que emula les articulacions de l’espatlla i el colze en el moment de mobilitzar un pes en contra de la gravetat.

 

En aquest gràfic representem de forma suposada el moviment de flexió del colze amb els següents elements anatòmics implicats:

  • Els ossos de l’escàpula, húmer i cúbit.
  • Les articulacions de l’espatlla i el colze (obviem l’articulació del canell...)
  • Els músculs implicats en el moviment: bíceps braquial (vermell), tríceps braquial (verd) i deltoide (blau).

 

Funcionament

El múscul agonista (C, vermell, bíceps braquial) es contreu escurçant-se per vèncer la resistència del pes de 5 Kg en contra de la gravetat i produeix el moviment de 1 a 2.

El múscul Antagonista (D, verd, tríceps braquial) és relaxa i s’estira per no frenar el moviment del múscul agonista.

El múscul fixador (A, blau, deltoide) es contreu per fixar l’articulació de l’espatlla i evitar que es mobilitzi per efecte del pes i la gravetat. Si no actués aquest múscul, el colze (l’húmer) cauria al costat del cos fins a quedar vertical, en línia amb la força de la gravetat.

El múscul passiu (B, lila, dorsal) no realitza cap funció. En tot cas es pot considerar com antagonista del deltoide (A, blau), ja que la seva acció natural és la contrària.

Una de les funcions de l’escalfament és afinar i posar en marxa les funcions coordinatives entre els diferents músculs. Les errades de coordinació entre músculs (per exemple que antagonista i agonista es contreguin de forma desacompassada) sol produir lesions musculars com són els trencaments fibril·lars.

 

Jordi Zaragozà Anglès

JZA / 2009