EL COS HUMÀ i L'ACTIVITAT FÍSICA / Revisió 1 / Febrer 2011

Apunts 3r d'ESO > El cos humà i l'activitat física

 

 

El cos humà i l'activitat física

El cos humà és el nostre mitjà de relació amb el món exterior. Ens permet viure i es regula segons les activitats que ha de fer. Des del moment en què naixem, eduquem el nostre cos per perfeccionar-lo i modelar-lo. D’aquesta manera, podem aprofitar al màxim les possibilitats de moviment que ens ofereix.

Però aquesta màquina tan precisa no és inalterable; l’hem de vigilar i protegir si la volem fer servir durant molts anys mantenint una forma física òptima. És molt diferent viure fins als vuitanta anys amb bona salut, que arribar als vuitanta havent patit diferents malalties i molèsties durant molts anys.

Hem de moure el cos per aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix i tenir cura de la nostra salut. La millor manera de fer-ho és mitjançant la pràctica regular d’activitat física.

Les activitats físiques són aquelles que provoquen el moviment del cos amb una certa intensitat de manera que el mantenen operatiu i saludable. Poden ser molt diverses, des de la feina diària i les tasques domèstiques, fins a la pràctica d’un esport com a diversió en el temps lliure.

 

 

Com funciona el cos humà

Disposem  de diferents sistemes i aparells que, amb la seva acció combinada, permeten la vida i el funcionament del cos humà: el sistema nerviós i l’endocrí, l’aparell respiratori, el digestiu, l’urogenital , el circulatori i el locomotor.

D’aquest últim ara en parlarem extensament per ser un dels què més ens interessa des del punt de vista de l’ Educació física.

 

 

L'aparell locomotor

És el que permet el moviment de les diferents parts del cos. Està format per un component passiu, el sistema osteoarticular i per un component actiu, el sistema muscular.

El Sistema osteoarticular

Està compost pels ossos i les articulacions. El nostre esquelet té 206 ossos.

Els ossos: són peces dures i estàtiques formades per teixit viu. La seva forma externa varia: poden ser curts, plans o llargs.

Tenen 4 funcions:

  1. Funció de sosteniment: l’esquelet és la carcassa del cos, del qual configura la forma externa, i sosté els òrgans interns.
  2. Funció de protecció: la forma d’alguns ossos permet protegir òrgans vitals; per exemple, els ossos del crani protegeixen l’encèfal
  3. Funció de locomoció: els ossos formen un sistema de palanques que, gràcies a la força del músculs, es mobilitzen per mitjà de les articulacions amb la finalitat de produir el moviment.
  4. Funció metabòlica: els ossos són una reserva de calci i sals minerals

 

L'esquelet humà. Vista frontal

 

 

L'esquelet humà. Vista posterior

 

Les articulacions

Les articulacions són les zones de contacte entre dos o més ossos. La mobilitat dels ossos depèn  del tipus d’articulació que tenen. A les articulacions mòbils, els ossos s’uneixen mitjançant lligaments, unes estructures resistents amb forma de cordó que les reforcen i les estabilitzen, i possibiliten els diferents tipus de moviment.

Sense moviment (sinartrosi): és la unió directa de diferents ossos que formen una estructura molt compacta.

Exemple: articulació del crani

 

Amb poca mobilitat (articulació plana) : les superfícies de contacte són planes i l’únic moviment que poden produir és un lleuger lliscament.

Exemple: La columna vertebral

Amb un eix de moviment  (articulació de frontissa): Permet efectuar moviments de flexió i extensió.

Exemple: les articulacions dels dits

Amb dos eixos de moviment (articulació condília): Permet moviments de flexió, extensió, adducció i abducció.

Exemple: el canell

Amb tres eixos de moviment (articulació esfèrica): Permet moviments de flexió, extensió, abducció, adducció i circumducció.

Exemple: el maluc o l’espatlla

 

 

 

El sistema muscular

Està compost pels músculs. En el nostre cos hi ha molts tipus de músculs amb funcions diferents. Uns serveixen per mobilitzar l’esquelet i s’anomenen esquelètics . Altres com els mímics, proporcionen expressivitat a la cara. I altres fan funcionar els òrgans del cos, com els que controlen els esfínters, els que mouen els ulls o els de les parpelles.

 El múscul té dues parts: els tendons, amb els quals el múscul s’uneix als ossos i el ventre muscular, format per un conjunt de fascicles musculars, integrats per nombroses fibres que presenten una gran quantitat de miofibril·les  amb capacitat per contreure’s i relaxar-se, la qual cosa permet la variació de la longitud del múscul i, així, el moviment del cos.

 

Els músculs es poden classificar en els següents  tipus:

1. Llisos : normalment són de contracció involuntària, fan funcionar els diferents òrgans de forma automàtica. Per exemple les vísceres són formats de musculatura llisa: estomac, budells, iris de l’ull, tràquea...

2. Estriats: són de contracció voluntària, com ara els músculs esquelètics, amb una excepció molt important: el cor. El múscul cardíac, tot i ser estriat, es contrau de forma involuntària.

 

La contracció muscular

El cos humà , en molts aspectes, és una màquina. En el nostre cos, els músculs fan de motor perquè transformen l’energia química de l’aliment en energia mecànica: moviment.

En general, la contracció del múscul és el moviment dels components interns del múscul: les miofibril·les musculars i aquest moviment provoca un escurçament de les cèl·lules del teixit muscular, la qual cosa es tradueix en una disminució de la seva longitud, proporcional al grau de tensió desenvolupat.

Aquest escurçament provocarà que el tendó del múscul estiri de l’os on està inserit i mobilitzi aquella part del cos.

 

Tipus de contracció muscular

La contracció muscular és un procés que, internament, es produeix de manera igual en tots els músculs esquelètics; externament, però, el moviment no sempre és el mateix i de vegades ni tan sols hi ha moviment perceptible. En aquest sentit podem diferenciar dos tipus de contracció:

1. La contracció isotònica o dinàmica: es produeix quan el múscul canvia de longitud i apareix el moviment.

Si el múscul es fa més curt, es diu contracció isotònica concèntricai si es fa més llarg, isotònica excèntrica.

2. La contracció isomètrica o estàtica: es produeix quan, malgrat la tensió muscular, no es verifica cap moviment extern apreciable i el múscul no canvia de longitud.

 

Un exemple clar és quan es fa força contra un objecte inamovible (paret) o quan ens mantenim en suspensió en una barra amb els braços flexionats.

 

3. La contracció auxotònica o mixta: es produeix quan en un mateix moviment es realitzen successivament o alternativament contraccions isotòniques o isomètriques. Exemple : aixecar un pes i mantenir una estona el moviment o el moviment de l’arquer que tensa l’arc i ha de mantenir la posició de màxima tensió per apuntar i disparar.

 

Els músculs poden realitzar les següents funcions:

El cos humà actua com una unitat . Quan es produeix un moviment, cadascun dels músculs afectats té una funció concreta.

1. Funció Agonista

És quan és contreuen i actuen generant moviment.

 

2. Funció Antagonista

És quan es relaxen per poder estirar-se i permetre el moviment.

 

3. Funció Fixadora

És quan es contreuen per fixar o bloquejar una articulació.

 

 

 

Músculs principals del cos. Vista frontal

 

 

Músculs principals del cos. Vista posterior

Laura González Giralt

JZA / 2009