L'ÍNDEX DE MASSA CORPORAL

Apunts de 4t d'ESO > L'índex de massa corporal

 

 

L'índex de massa corporal

L' índex de massa corporal (IMC) és una xifra que permet avaluar l’equilibri entre el pes d’una persona i la seva alçada. És el paràmetre amb què es determina si una persona  pateix sobrepès, obesitat, o tot el contrari, desnutrició.

La fórmula mitjançant la qual es calcula va ser desenvolupada per Adolphe Quételet:

IMC=\frac{m}{h^2}

  • m és la massa de la persona expressada en quilograms
  • h és l’alçària de la persona expressada en metres

 

 

 

L’OMS, Organització Mundial de la Salut i altres institucions de salut pública utilitzen el paràmetre de l’IMC per determinar si una persona pateix deficiències alimentàries, ja sigui per excés (sobrepès, obesitat) o per defecte (manca de pes per desnutrició).

En el cas de persones adultes, i un cop calculat el seu IMC (BMI en anglès), podem saber de forma aproximada si el seu pes es pot considerar correcte interpretant la taula de la dreta. És una taula que s’utilitza de forma global a tot el món.

En realitat, cada país hauria de generar les seves pròpies taules per ajustar els valors a les condicions reals de la seva població i tipologia morfològica.
Hi ha taules per als Estats Units, per al Japó, ... i també en tenim per a Espanya.

Hi ha determinats col·lectius d’una població que no poden ser mesurats sinó és amb taules especials, com són per exemple els nens, adolescents i joves que encara no han arribat a la fase adulta. En aquests casos, s’ha de tenir en compte l’edat i el sexe a l’hora d’interpretar l’IMC.

Font de les dades: OMS

 

 

Exemple de càlculul de l'IMC

  • Un jove de 25 anys que pesa 80 Kg i amida 1,70 m. d’alçada.
  • El seu IMC serà:

IMC = Pes en kilograms / alçada en metres2

  • IMC = 80 / (1,70 x 1,70)
  • IMC = 80 / 2,89 =  27,68

Donat que 27,68 es troba:

per sobre de 25 (>25) i per sota de 30 (< 30)
podem considerar que aquest jove pateix sobrepès segons les taules de l’OMS.

Això implica que per recuperar un IMC normal hauria de canviar la seva dieta per una de menys calòrica o bé realitzar més activitat física per cremar l’excés de calories que ingereix.

Si no aplica cap correcció, pot acabar passant al grup d’obesitat.

Les persones situades en el grup d’obesitat incrementen notablement el risc de patir determinades malalties: diabetis, cardiopaties, arteriosclerosi, etc.

 

Interpretació del IMC per menors de 20 anys

En el vostre cas, que sou menors de 20 anys, heu d’utilitzar una de les dues taules que teniu a sota: una per als nois i una altra per a les noies.

Les gràfiques són el resultat estadístic d’un estudi realitzat a Espanya que va mesurar de forma continuada 300 nois i 300 noies des del seu naixement fins que van complir 18 anys. El va realitzar el Instituto de investigación sobre crecimiento y desarrollo.

Podeu trobar l’estudi en aquest enllaç: http://www.aepap.org/pdf/f_orbegozo_04.pdf

Les gràfiques originals d’aquest estudi han estat modificades per facilitar la seva interpretació. (Traduïdes, acolorides i s’hi ha afegit una llegenda).


Interpretació del percentil

Veureu que a la gràfica hi ha unes línies que van numerades: 3, 10, 25, 50, 75, 85, 90, 95 i 97. (generalment es posa p3, p10, p25... etc. de percentil).

Aquestes línies es diuen “percentil”.  La línia de percentil té per sota seu el percentatge del valor que indica:

  • p10 (el percentil p10) té un 10 % dels valors per sota seu. (i 90% per sobre)
  • p70 (el percentil p70) té un 70% dels valors per sota seu. (i 30% per sobre)

Exemple:

Si ets una noia, tens 14 anys i un IMC de 18, veuràs que estàs situada sobre la línia percentil etiquetada 25, això vol dir que:

  • Hi ha un 25% de les noies de la teva edat que tenen un IMC més baix que el teu.
  • Hi ha un 75% de les noies de la teva edat que tenen un IMC més alt que el teu.

 

 

Evolució de l'IMC a nivell mundial

Les estadístiques de la evolució del IMC a nivell mundial posen de manifest un increment constant molt preocupant per a la salut de la població en la gran majoria de països, especialment en els països desenvolupats.

Font: http://www.jordizaragoza.com/docuWEB/imc/index.html

Les causes d’aquest increment són diverses però les variables més significatives són:

  • El tipus de dieta. Cada cop es consumeixen aliments més calòrics i en quantitats més elevades.
  • L’augment del sedentarisme. Especialment a les societats desenvolupades el grau d’activitat física disminueix donant pas a comportaments sedentaris entre els joves i la resta de col·lectius.

Si estudiem l’evolució del IMC a Espanya veurem que cada cop estem més propers a països com els Estats Units d’Amèrica on els índex de sobrepès i obesitat presenten xifres molt alarmats.

Analitzant aquesta gràfica calculada en base a dades objectives publicades per institucions públiques podem observar que:

  • Als EE.UU només el 25 % (1 de cada 4) adults presenten un IMC normal i més del 40% de la població pateix d’obesitat.

L’obesitat incrementa de forma notable el risc de patir malalties associades: problemes cardíacs, diabetis, hipertensió, etc.

  • A Espanya, el 45 % de la població adulta pateix de problemes de sobrepès i obesitat. I el més preocupant és que la tendència és creixent.

Per més informació podeu visitar l’estudi complet a:
http://www.jordizaragoza.com/docuWEB/imc/index.html

 

Despesa energètica diària del nostre organisme

La quantitat total de calories consumides diàriament pel nostre organisme depèn de la suma de dos factors:

  1. El metabolisme basal, o consum energètic derivat de mantenir  nostre organisme viu, es a dir, el manteniment de les funcions metabòliques essencials. (per exemple respirar).
  2. Activitat física diària, o consum derivat de la quantitat d’activitat desenvolupada en les tasques diàries (treballar, exercici físic, etc.), Quanta més activitat, més consum.

 

El metabolisme basal

El metabolisme basal és la quantitat mínima d'energia que necessita el nostre cos per a subsistir, sense fer cap mena d’activitat.

El metabolisme basal representa la despesa energètica del nostre organisme en estat de repòs, mesurable en quilocalories, la qual permet a les nostres cèl·lules realitzar les reaccions químiques essencials per mantenir-nos vius. Seria l’equivalent al consum del motor d’un cotxe quan es troba parat amb el motor al ralentí.

“Un clar exemple de metabolisme basal és l'estat de coma. Una persona que està en coma es troba inactiva, però té una despesa calòrica mínima, raó per la qual cal seguir alimentant-la.   http://ca.wikipedia.org/wiki/Metabolisme_basal

El metabolisme basal depèn de diversos factors, però sobretot del pes, edat i sexe.

El nostre metabolisme basal pateix diferents ritmes durant el dia, en relació al nostre estat i a les nostres activitats. De la mateixa manera que les nostres pulsacions cardíaques van variant per diferents causes: nervis, digestió, malalties, posició del cos, etc., també es modifica de forma paral·lela la taxa de metabolisme basal.

  • Càlcul del metabolisme basal

Equacions de Harris i Benedict (simplificada)

Homes:

MB = 66,5  +  (13,7 x Pes)   +   (5 x Alçada)     -   (6,8 x Edat)

Dones

MB = 655   +  (9,6 x Pes)     +   (1,7 x Alçada)  -   (4,7 x Edat)

Pes = en kg
Alçada = en cms
Edat = en anys
MB= metabolisme basal

 

El greix corporal

El greix acumulat al cos presenta dues localitzacions:

  • El greix subcutani que es distribueix per tot el cos.
  • El greix visceral que s’acumula a la cavitat abdominal envoltant les vísceres.

 

 

Els factors de risc de malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2 estan associats als dipòsits de greix visceral.

La reducció de greix corporal només s’aconsegueix per dues vies:
  • Mitjançant una dieta en què la quantitat total de calories consumides sigui inferior a la despesa de calories que provoca l’activitat física diària.
  • Mitjançant l’increment de la despesa calòrica diària (= increment de l’activitat física) i mantenint la dieta inalterada. Si l’increment d’activitat s’acompanya d’un increment del consum de calories en els àpats, ens quedarem igual.

La pèrdua de greix corporal és un procés a nivell general de tot el cos. No existeix un procés de pèrdua de greix localitzat. (Fer molts exercicis abdominals ens farà perdre pes, però no pas de l’abdomen com creuen algunes persones). Aquest exemple és aplicable a la resta de la musculatura i distribució de greix en el cos.

 

 

Pèrdua de greix corporal mitjançant l'exercici físic

En general, l’exercici físic és una forma demostrada i garantida per perdre l’excés de greix corporal i especialment el greix visceral.

Una activitat física regular i moderada d’entre 30 i 60 minuts diaris és eficient pel control del pes corporal.

Estudis realitzats en universitats americanes van comprovar que:

  • Caminar o córrer (jogging) un total de 20 Km. a la setmana eliminava tot el greix subcutani.
  • Caminar o córrer un total de 32 Km. a la setmana eliminava tot el greix corporal, tant subcutani com visceral.

Els treballs cardiovasculars són més eficients a l’hora de perdre pes. (caminar, córrer, bicicleta..)

El treball de força (amb peses) també ajuda a la pèrdua de pes corporal però en quantitats menys significatives.

 

A tot això no podem obviar que cal un control de la dieta: controlar els tipus d’aliments ingerits i la seva quantitat

http://www.health.harvard.edu/newsweek/Abdominal-fat-and-what-to-do-about-it.htm

 

La pèrdua d'aigua corporal

La pèrdua d’aigua corporal mitjançant la suor, orina, defecacions, etc.. no representa una pèrdua de pes de forma permanent. Quan el cos recupera l’aigua perduda, recupera el pes inicial.

  • Si realitzem exercici físic perdrem pes derivat del consum de les reserves energètiques implicades (greixos i glucosa) i per les pèrdues d’aigua corporal de la sudoració.            La pèrdua de pes que es produeix durant l’exercici físic només depèn de la quantitat d’exercici realitzat i el consum de reserves energètiques emmagatzemades en el cos (reserves en forma de greix).
  • La sudoració és un mecanisme de refrigeració associat a l’exercici físic, però, en si mateix, no comporta pèrdua de pes. Suar més no vol dir perdre més pes.
  • Embolcallar el cos amb robes que no transpirin o abrigar-se en excés per incrementar la sudoració, no ajuda a perdre pes, i provoca un estat d’estrès a l’organisme que fins i tot pot ser perillós. El cos necessita refrigerar-se per mantenir el procés de termoregulació de forma adient i segura.
  • Les saunes produeixen un procés de deshidratació del cos i la pèrdua immediata de pes, però en cap cas serveixen per aprimar-se. (Tret de l’ínfima pèrdua que suposa l’increment del metabolisme basal produït per la calor a què sotmetem el cos.

 

 

Jordi Zaragozà Anglès

JZA / 2009